Documentar, una mirada nova

És un llibre fet per la Xarxa Territorial d'educació infantil de Catalunya.

Entre mestres han obert un debat on parlen de les possibilitats i utilitat que te la documentació.
S’ha après que documentar no és ni de lluny fer publicitat, com veiem que sovint s’utilitzen les
imatges dels infants.
Per a les mestres que han participat en el debat de la xarxa, documentar es molt mes seriós tant des del punt de vista pedagògic com social i polític.
Fer això es una manera de créixer professionalment, d’aprendre al costat dels companys documentant
i fem arribar als altres imatges que coneixem d’infants. 

Per documentar cal observar i observar vol dir que abans de tot conèixer. Per tant, conèixer vol dir un acte creatiu que requereix la nostre interpretació, a més, implica pensar de nou i pensar sense perjudicis.

És doncs, una oportunitat per poder donar visibilitat a la imatge d’infant, d’adult i d’educació, Que es construeix en una realitat determinada. També, és una eina imprescindible dels infants per poder conèixer i entendre, fa millorar la feina de cada dia i ordenar el pensament.

La curiositat és una característica innata dels infants en els primers anys de vida, és a dir, de descobrir
tot allò que els envolta, d’aquí neix l’interès que porta a la descoberta d’un mateix i al coneixement del món.

Menjar és una activitat dels infants, les serveix per conquerir la seva autonomia. La vida a l’escola és important perquè els infants aprenen nous coneixements. Els hi agrada que li donin responsabilitats.

Els infants juguen a través del que veuen fer als adults, és a dir, que copien les tasques que veuen a la vida quotidiana dels adults i les produeixen tal qual el seu joc.

El nivell de connexions neuronals de la vida humana es produeixen durant el primer any de vida, perquè passi això es important l’activitat de l’infant. Coneixen noves parts del seu cos, es van
coneixent a ells mateixos, el seu propi cos a través de la curiositat que tenen d’aprendre.

L’interès de saber-ne més, dona satisfacció a la curiositat. Hi ha diverses maneres d’aprendre i cal temps per resoldre un repte. En aquesta edat, tenen una capacitat extraordinària de construir històries,
on es crea el seu món fantàstic. també han de ser capaços de jugar sols.

Quan sorgeixen els conflictes, doncs fa descobrir els altres, hem de deixar-los que dialoguin. Endreçar també els ajuda a aprendre. Apart també pot ser a profitós i ajudar a aprendre jugar a
fora el pati, aprendran nous coneixements.

Són curiosos, els hi agrada portar llibres, petits objectes i compartir-los amb els demés de la classe.
És important la barreja de colors, l’experimentació, l’elaboració i el descobriment de les barreges
fins trobar tons similars al model.

Les activitats quotidianes, també poden aportar nous coneixements, un moment de descoberta.

Aquest llibre presenta la manera de fer escola. Cal respectar l’altre, mirar-lo, escoltar-lo ja que tothom es capaç d’aportar coses diferents e interessants. L’activitat espontània dels
infants i els interessos propis fa que desenvolupin capacitats.

Documentar, s’aprèn mitjançant l’observació als infants, aprenem quin són els seus interessos,
els recorreguts que segueixen per construir els seus coneixements.

La finalitat de la documentació, es reflexionar sobre el que s’ha escrit i compartir la pròpia interpretació amb altres punts de vista. Sinó comparteixes la documentació, no vol dir que no sigui
útil, serà útil per a tu, però de manera personal. Clar si la documentació és compartida serà més rica, perquè hi hauran diferents punts de vista.

Les arrecades de la mestra

• Mari Carmen Díez Navarro es l’autora del llibre.

Aquesta dona es escriptora i educadora i actualment, és coordinadora pedagògica en una escola infantil d’Alacant.

En el mont de l’educació porta més de quaranta-un anys d’ofici ho puntualitza perquè veiem que no parla per parlar, sino perquè te coneixements de causa.

En el seu llibre explica el seu dia a dia, les seves vivències i experiències.

Ens vol fer veure la seva manera d’entendre la criança.

• Hi ha 4 blocs diferents, que son:

- Infants d’avui.

- Escoles d’avui.

- Famílies d’avui.

- Societat d’avui.

Es repeteix en el “avui” perquè en l’educació i la criança hi han canvis constants i els mestres es tenen que adaptar i no perdre el nord.

• A continuació parlaré per sobre els 4 blocs.

1- Els infants d’avui:

- Ens parla de com els nens es comencen a comunicar, que llenguatge utilitza i la seva evolució.

Com per exemple, quan neix sobretot es comuniquen amb el seu plor.

- Explica els moviments que tenen i de la importància del so per als nens.

Tot dos punts son importants ja que tot això ens serveix per observar l’evolució que te l’infant des de el seu naixement.

Ja que amb això podem veure que ens volen dir les criatures.

- Ens fa veure Mari Carmen que en les cases i a les escoles tindríem que deixar als nens que contactin amb la natura, incitar-los a mirar i conèixer.

- Un consell que ens dona l’autora del llibre es que deixem als nens parlar entre ells a l’escola perquè es bo que comparteixen vivències. 

2- Escoles d'avui: 

- En aquet segon bloc es parla de com es l’escola per l’autora d’aquet llibre.

Com per exemple: un lloc d’emocions, de coneixements, de cultura.

-Es parla al llibre de com facilitar la entrada dels nens els primers dies a l’escola i de com serà o com tindria que ser. També parla de com les sensacions de conèixer-se, els nens entre ells, els nens amb la mestra, etc.

- Mari Carmen diu que el objectiu es que volen aconseguir a la escola on treballa es que els nens puguin permetràs que siguin ells mateixos i que puguin créixer sabent que son diferents entre ells.

- Destaca com a de ser el pati a l’escola o dels valors de ella mateixa.

3- Famílies d'avui:

En aquets capítols destaco:

- Els pares i mares no confien en ells mateixos i tenen que acudir a la llevadora perquè li donin detalls sobre la criança dels nens.

- Els problemes amb els nens a l’hora de menjar.

- L’autora proposa als pares que tinguin confiança en ells mateixos a l’hora de criar als seus fills.

- La importància de dir que “no”  els nens tenen que tenir límits.

- La gelosia.

- Es bo que el nen s’embruti.

4- Societat d'avui:

I finalment, en aquet bloc es parla sobre les joguines i la sobreprotecció.

Llicencies d'ús

Hi han tres tipus de llicencies d'us gratuit, que són:
creative commons, copyrighth, copyleft.
Per posar aquesta llicencia tenim que anar a la pagina www.creativecommons.org
Jo en aquet blog he fet servir el creativ commons perque és públic i jo vui compartir la meva informació.
tenim que respectar als autors que no volen que copiem les seves coses.